L’ús del foc era habitual als Pirineus per revertir la proliferació de matollars als pasturatges de muntanya i guanyar superfície aprofitable per al bestiar. Actualment, aquest ús està restringit a equips professionals a causa de l’augment del risc d’incendi, vinculat a l’increment del combustible provocat per la disminució de les activitats ramaderes i forestals, i l’augment de les condicions meteorològiques de risc. Alternativament, sovint s’utilitzen mitjans mecànics, com la desbrossadora de martells.
En el projecte BEEP es preveu emprar ambdós mètodes per recuperar pasturatges de muntanya al Pirineu de Lleida, d’acord amb els plans d’ordenació simplificats elaborats a partir de reunions amb ramaders i personal tècnic de les administracions locals.
Amb l’objectiu d’analitzar els efectes d’aquestes dues alternatives sobre la qualitat farratgera i altres indicadors, s’està duent a terme un seguiment, en el marc del projecte BEEP, d’unes actuacions promogudes pel Parc Natural de l’Alt Pirineu a través del projecte GREEN (Poctefa, Comissió Europea).
Figura 1. Matollarització de la Coma de Juverri des de mitjan segle passat (a dalt) i recuperació amb foc (a baix) duta a terme per la Direcció General de Boscos i Gestió del Medi del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i el Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF) de Forestal Catalana SA. Al voltant dels individus cremats s’observen les restes deixades per la desbrossada.
La zona d’estudi se situa a la Coma de Juverri (Tírvia, Pallars Sobirà), on l’any 2020 es van recuperar 4,8 hectàrees de pastures que havien estat colonitzades per ginebró (Juniperus communis) (Figura 1). El disseny experimental va consistir a ubicar 60 taques de matollar, d’uns 5-10 m de diàmetre: una tercera part es van desbrossar amb tractor de martells, una altra part amb crema controlada i la resta es van deixar com a control. Durant la crema es va registrar l’augment de temperatura a nivell del sòl. La resta es va gestionar mecànicament (Figura 2), deixant alguns individus per a refugi i alimentació de la fauna.
Figura 2. Tractor de martells utilitzat per a la desbrossada dels matollars a la zona d’estudi.
El seguiment realitzat el 2024, en el marc del projecte BEEP, suggereix que, quatre anys després de l’eliminació dels ginebrons, la superfície herbàcia s’ha recuperat, especialment en els ginebrons cremats, mentre que la presència de restes va dificultar la regeneració del prat (Figura 3). Cal assenyalar que la sequera dels últims anys podria haver alentit la descomposició de les restes i, amb això, el creixement herbaci. Es troba el contingut més alt de carboni als horitzons orgànics del sòl en els arbusts desbrossats, i un contingut similar de carboni en els cremats respecte als controls. La composició florística de la superfície herbàcia recuperada utilitzant qualsevol dels dos mètodes encara no correspon a la pròpia dels prats. La composició florística dels ginebrons cremats s’aproxima més a la dels prats i herbassars; en canvi, la composició de les zones desbrossades és més variada i compta amb la presència de més plantes ruderals i anuals pròpies de llocs alterats. Una major relació C/N al sòl mineral sota els arbusts tractats respecte al prat pot explicar la dificultat per colonitzar les espècies típiques de prat. Tot i això, la presència d’algunes espècies típiques de pastures apunta que, a poc a poc, la colonització té lloc.
La recuperació de les pastures a la Coma de Juverri ha permès una recuperació de la superfície pastoral, incentivant així l’activitat ramadera de la zona. El seguiment d’ambdós tipus d’actuacions permetrà transferir una informació molt valuosa als gestors del territori, amb la finalitat de millorar l’eficàcia en la recuperació de pastures.
Figura 3. Seguiment de la composició florística al prat (a dalt), aspecte quatre anys després dels tractaments mitjançant la crema (al mig) i la desbrossada (a baix).
Agraïments:
Especial reconeixement als executors de les cremes: Direcció General de Boscos i Gestió del Medi del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i el Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF) de Forestal Catalana SA.
