Major divulgació dels beneficis, l’aposta pels pastors de substitució i més suport institucional són algunes de les propostes.
La I Jornada de Pastoralisme del projecte BEEP s’ha celebrat aquest matí al Palau de Congressos de Boltanya amb 40 assistents.
La Diputació d’Osca i la Fundació Pastores han organitzat aquest matí, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Boltanya, la I Jornada de Pastoralisme, d’una sèrie de sis temàtiques planificades aquest any en el marc del projecte BEEP.
Aquesta primera jornada ha estat centrada a visibilitzar la importància de les races autòctones a la ramaderia extensiva i la situació actual de les mateixes.
Ha comptat amb la participació de representants de les principals associacions que defensen aquestes races i del Govern d’Aragó, pretenent ser un punt de trobada i diàleg entre els principals actors que busquen frenar la situació de perill d’existència en què es troben la majoria.
La jornada ha estat conduïda pel periodista Carlos Espatolero i presentada per José María Giménez, alcalde de Boltanya, i Ignacio Espot, alcalde de Laspaules i diputat a la Diputació d’Osca.
Hi han assistit prop de quaranta persones, entre tècnics, ramaders i periodistes agroalimentaris.
La importància de les races autòctones
A la primera de les ponències, Ricardo Azón, secretari tècnic de l’Associació de Criadors de Churra Tensina, ha destacat que les races autòctones són aquelles pròpies d’un territori, que són rústiques i ambientals, prototip de la ramaderia extensiva.
I que el maneig extensiu va lligat a la conservació del medi natural, al manteniment d‟espais naturals d‟interès i la seva biodiversitat, dels paisatges i per a la prevenció d‟incendis.
Ricardo ha realitzat, a més, una exposició detallada de la situació de totes les races autòctones de la província d’Osca, la majoria en perill d’extinció.
D’oví, l’ovella Churra Tensina, l’ovella Xisqueta, l’ovella Ansotana i l’ovella Rasa Aragonesa. De cabrum, la cabra Pirinenca i les diferents declinacions. De boví, la vaca Parda de Muntanya i la vaca Pirinenca. I d’equí, el cavall Hispano Bretón. També, la Gallina del Sobrarbe, el Can de Chira i el Pavo Osccense.
Manquen ajudes per a races autòctones
A la segona ponència José Manuel Macarulla, secretari executiu de l’Associació ARAPARDA, ha exposat la situació de les races autòctones davant del PEPAC 2026-2027.
Jose Manuel ha volgut deixar clar que s’ha perdut una oportunitat històrica de suport a la ramaderia extensiva, i en concret a les races autòcnones.
Aragó és la que està pitjor tractada (122 euros per UGM) davant d’altres comunitats com Catalunya o Navarra, que estan recuperant terreny.
Aquestes diferències de cobrament no tenen sentit a iguals nivells de risc d’extinció i així s’ha comunicat a l’Administració.
I no pot ser que es donin suport amb grans pressupostos projectes que no tenen viabilitat, exemples n’hi ha uns quants.
3 modificació del PEPAC 23-27 a Aragó: han sobrat 3,655.000 euros que no s’aprofiten per a ramaderia extensiva i se l’emporten a Patrimoni d’Aragó, patrimoni genètic, de 10.000 anys (quan comencem a domesticar races).
La millora genètica a les races autòctones
Després del descans cafè, Laura García Pastor, secretària tècnica i veterinària de l’Associació ASAPI, ha dissertat sobre “l’adaptació de la millora genètica de les races autòctones davant de l’evolució dels ecosistemes”.
A la seva ponència ha insistit que «les nostres races autòctones porten molts anys en equilibri amb els ecosistemes» i que «el bestiar extensiu és un aliat per conservar els nostres boscos però l’activitat està en declivi, i en molts casos en perill d’exitinció».
En concret, està demostrat que “els boscos que ja no tenen guanyat pasturant estan més exposats als riscos de les crisis ambientals actuals”.
Suport a les associacions
I Jesús Cáncer, director del Centre de Transferència Agroalimentària de Movera, va exposar que «el suport a les associacions des de la Direcció General de Desenvolupament Rural del Govern dʻAragó».
Jesús ha exposat les 4 mesures de suport a les races que té Aragó:
– L’ordre per a les associacions i les organitzacions ramaderes d’animals de races autòctones (en total 15 races gestionades per 16 entitats), de manteniment dels llibres genealògics, amb càrrec.
– L’ordre per a les organitzacions o associacions ramaderes de races autòctones espanyoles en perill d’extinció (només 9 de les 16 entitats opten, algunes per no estar reconegudes per la Comunitat Autònoma d’Aragó i altres per estar gestionades des d’altres comunitats), amb més intensitat d’ajuda per a la creació o el manteniment de llibres genealògics.
– Lordre dintercanvi i difusió de coneixements i informació.
– L’ordre en matèria de cooperació per als grups operatius.
Taula rodona
Ha tancat la jornada una taula rodona amb representants de diferents associacions de Races Autòctones d’Aragó, moderada per Carlos Espatolero, director i presentador del programa De Puertas al Campo, d’Aragó Radio.
Han estat tots els ponents individuals anteriors, a més d’Enrique Fantova, director tècnic d’Oviaragón, i Adolfo Laviña, secretari executiu d’ANGRA.
Projecte BEEP
Aquesta jornada està emmarcada a les diferents activitats aprovades del projecte BEEP (2024-2025), finançat amb fons Next Generation i amb la participació del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i la Fundació Biodiversitat.
El projecte BEEP (Bioeconomia Forestal per Potenciar el Pastoralisme als Pirineus) té com a objectiu principal l’impuls de la bioeconomia forestal per potenciar la ramaderia extensiva i el pastoralisme, com a servei ambiental als Pirineus d’Osca i Lleida (BEEP).
Principalment, se centra en el desenvolupament i la validació de models de col·laboració publicoprivada econòmicament sostenibles, que demostrin que la contraprestació dels serveis mediambientals per la ramaderia extensiva millora l’economia local, incrementa les rendes i afavoreix la incorporació de joves qualificats al sector.
El projecte engloba actuacions a zones pilot amb 100 ha de gestió silvopastoral i desenvolupament de metodologia per a la quantificació de costos i beneficis en termes mediambientals, econòmics i socials.
L’objectiu final és la proposta de models de contracte de serveis i pagament per serveis ambientals, com ara eines de gestió i millora territorial per a les entitats locals.
Al projecte hi participen la Diputació Provincial d’Osca, com a coordinador, juntament amb l’Institut Pirinenc d’Ecologia (IPE-CSIC), la Fundació Pastors, el Consell Comarcal del Pallars Sobirà i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC).
La ramaderia extensiva és un dinamitzador de primer ordre a zones rurals i especialment de muntanya, genera i manté l’activitat econòmica, població i ocupació.
El projecte també cerca transmetre a la societat aquests valors culturals, socioeconòmics i ecosistèmics, ambientals contribuint a una millor comprensió i valoració de les seves aportacions, incloent el reconeixement de l’ofici del ramader/a i del pastor/a.
