Introducció i objectius de la sessió
Vaques creuant el riu Ara al costat del pont de Sant Nicolau de Bujaruelo (Valle de Broto).
El projecte BEEP, el títol complet del qual és Impuls de la bioeconomia forestal mitjançant el desenvolupament i validació de nous models de negoci de col·laboració publicoprivada per potenciar la ramaderia extensiva i el pastoralisme com a servei ambiental als Pirineus d’Osca i Lleida (BEEP), té com a objectiu últim
el desenvolupament i la validació de models de col·laboració publicoprivada econòmicament sostenibles, que demostrin que la contraprestació dels serveis mediambientals per la ramaderia extensiva millora l’economia local, incrementa les rendes i afavoreix la incorporació de joves qualificats al sector.
El projecte engloba actuacions a zones pilot amb 100 ha de la província de gestió silvopastoral i desenvolupament de metodologia per a la quantificació de costos i beneficis en termes mediambientals, econòmics i socials.
L’objectiu final és la proposició de models de contracte de serveis i pagament per serveis ambientals, com ara eines de gestió i millora territorial per a les entitats locals.
Al projecte participa la Diputació Provincial d’Osca en agrupació amb: Institut Pirinenc d’Ecologia (IPE-CSIC), Fundació Pastors, Consell Comarcal del Pallars Sobirà i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC).
Aquest document és l’acta de resultats del taller participatiu que va tenir lloc el dijous 13 de juny de 2024 a l’Ajuntament de Broto en horari de 19.00 a 21.00 hores.
Els objectius concrets de la sessió participativa van ser:
- Identificar les problemàtiques del pastoralisme i la ramaderia extensiva a l’entorn de la Vall de Broto.
- Proposar mesures o actuacions en benefici de la ramaderia extensiva a la zona.
Desenvolupament de la sessió
Benvinguda i enquadrament del Projecte BEEP
Carmen Muro, alcaldessa de Broto, va obrir la sessió participativa donant la benvinguda a les persones assistents.
Ignacio Espot, Diputat-President de la Comissió de Desenvolupament, Iniciatives Territorials i Fons Europeus de la Diputació Provincial d’Osca (DPH), va agrair l’assistència i va ressaltar el caràcter pilot del projecte BEEP.
Marta Fábregas, tècnica de Desenvolupament Territorial i Medi Natural de la DPH, va desgranar les principals línies de treball del projecte BEEP, localitzat a la zona pirinenca de les províncies d’Osca i Lleida, finançat per la Unió Europea a través de la Fundació Biodiversitat ia el que hi participen diversos socis, exercint la DPH la tasca de coordinació.
Dues de les entitats s?encarregaran de l?aval científic de les actuacions: l?Institut Pirinenc d?Ecologia del CSIC i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya.
L’objectiu últim d’aquest projecte és intentar trobar una fórmula de compensació als ramaders extensius pels serveis ecosistèmics que realitzen.
Per això s’han previst diverses actuacions de les quals una és una selecció de superfícies en què s’analitzaran de manera prèvia i posterior amb la intenció de demostrar els beneficis de l’actuació en si, així com de la ramaderia sobre aquesta zona de pastures.
S’ha decidit que una part d’aquestes actuacions es localitzin al terme municipal de Broto, tenint en compte el nombre considerable de ramaders presents en ell, i per això s’ha proposat el present taller amb l’objectiu d’anar concretant aquestes superfícies i actuacions que resultin útils per a les necessitats reals dels ramaders extensius de la zona.
Estructura i metodologia de treball
Des d’Atelier de Ideas S.Coop, consultora que facilita el taller participatiu, es va explicar l’esquema previst per al taller.
La sessió es va estructurar sobre la base de dos moments participatius:
- Un inicial per establir un punt de partida comú i valorar quines són les principals problemàtiques del pastoralisme i la ramaderia extensiva a la zona
- I un altre de més extens en què elaborar, debatre i prioritzar propostes d’actuacions per a la posterior presa en consideració per part del projecte BEEP.
Amb aquesta metodologia es pretén incorporar la diversitat de veus i mirades sobre el territori, des del respecte a les diferents opinions i des de la comoditat de tenir un espai on totes les visions tenen el seu valor.
Per finalitzar la introducció del taller, es va fer una ronda de presentació de totes les persones assistents.
Dinàmica sobre problemàtiques del pastoralisme i la ramaderia extensiva
Les persones assistents al taller es van dividir en dos grups de treball amb suport de facilitació en què es va propiciar un debat a partir de la pregunta “quines problemàtiques té actualment el pastoralisme i la ramaderia extensiva en aquesta zona?”.
Es van anar elaborant i agrupant aquestes diferents problemàtiques, especialment aquelles en què es valorava que les administracions públiques podien intervenir.
Després de finalitzar el treball en grups, es va fer una posada en comú en plenari amb una exposició dels principals resultats de tots dos grups.
Dinàmica sobre propostes d’actuacions
Continuant en plenari, cada persona participant va elaborar una o diverses propostes d’actuacions que s’anaven exposant al comú per col·locar-les a continuació en un dels quatre panells previstos sobre Desbrossaments, Petites infraestructures, Cremes i Altres actuacions.
Un cop exposades i ordenades totes les propostes, es va obrir una ronda d’intervencions per afegir noves possibles actuacions, per aportar valoracions globals sobre les mesures recollides i per proposar possibles criteris a l’hora de seleccionar-les o prioritzar-les.
Per acabar, cada assistent va disposar de tres gomets de colors a través dels quals va assenyalar aquelles tres actuacions que considerava més importants i prioritàries en ordre corresponent als tres colors (verd = actuació més prioritària, groc = segona actuació més prioritària, i vermell = tercera actuació més prioritària).
Comiat i tancament del taller
Des de l’equip de facilitació es va agrair a les persones assistents la col·laboració per a la consecució dels objectius plantejats, les aportacions i la visió crítica en general.
Algunes intervencions, finalment, van agrair aquest tipus d’iniciatives a través de les quals consultar els ramaders i qui coneix la realitat del territori de manera prèvia a la realització d’actuacions que els influeixen.
També es va posar en valor que la diversitat d’oficis i de mirades no havia suposat una dificultat per arribar a acords i punts en comú.
Per part de l’Institut Pirinenc d’Ecologia es va destacar la rapidesa amb què s’havia arribat als acords presos així com la coincidència amb les necessitats detectades ja en altres valls pirinenques centrades en la disponibilitat d’aigua, els accessos i l’avenç de determinades plantes com el ginebre i el eriçó.
Des del CTFC es va reiterar les similituds de les problemàtiques també presents al Pallars i es va ressaltar l’oportunitat de detectar zones estratègiques per a prevenció d’incendis així com la possibilitat de connexió entre zones amb actuacions a través de la visió diacrònica dels ramaders.
També va destacar els avantatges de l’associacionisme ramader i de la seva interacció amb l’administració pública.
Des de l’Associació de Ramaders de la Vall de Broto es va exposar així mateix la seva voluntat que les contraprestacions pels serveis ecosistèmics de la ramaderia extensiva que puguin arribar al territori redundin en beneficis comuns.
Per acabar, es va propiciar un ambient de converses informals a través d’un piscolabis compartit.
